Modalidad literaria: Poesía
Fecha creación: 12 Mayo 2014
Autora: M. Carmen M. (Colaboración)
A Pilar Tatay. D’una aprenenta teua
Un parell de dies m’allotjares
sabent només jo que em convidaves.
En eixe temps que va ser ben poc
a entendre a cosir m’ensenyares
D’ajuntar mare i fills donares raó
I d’un fill en particular m´ho contares tot.
Tú. Pilar, eres la determinació que ell porta a dins
amagada al coto en pèl del cor.
La teua mà esgotava la jornada.
Ay, el teu saber et feia benaventurada.
I així, en tot que la feina s’esvaïa
amb més seny t’endinsaves en nova tasca.
Però un dia la vida va començar a desfer els punts
que la teua agulla va traçar drets i forts,
tots llevat de l’últim, que ha volgut cedir-te a tu.
Des d’este punt reprendràs la memorìa
amb el millor vestit que mai et van encarregar:
l’abric del record per als que hui alcem pregària.
Demanem, Pilar, a Qui ara t’acull
que el teus ulls no ens deixen mai de mirar-nos.
Recorda’ns als oblidadissos que serem més
avant i com tu, renascuts
Descansa suaument.