¡Qué van a saber! / Poesía

Modalidad literaria: Poesía

Fecha creación: 12 Mayo 2014

Autora: M. Carmen M. (Colaboración)

                                

                               A Pilar Tatay. D’una aprenenta teua

Un parell de dies m’allotjares

sabent només jo que em convidaves.

En eixe temps que va ser ben poc

a entendre a cosir m’ensenyares

D’ajuntar mare i fills donares raó

I d’un fill en particular m´ho contares tot. 
Tú. Pilar, eres la determinació que ell porta a dins

amagada al coto en pèl del cor.

La teua mà esgotava la jornada.

Ay, el teu saber et feia benaventurada.

I així, en tot que la feina s’esvaïa

amb més seny t’endinsaves en nova tasca.

Però un dia la vida va començar a desfer els punts

que la teua agulla va traçar drets i forts,

tots llevat de l’últim, que ha volgut cedir-te a tu.

Des d’este punt reprendràs la memorìa

amb el millor vestit que mai et van encarregar:

l’abric del record per als que hui alcem pregària.

Demanem, Pilar, a Qui ara t’acull

que el teus ulls no ens deixen mai de mirar-nos.

Recorda’ns als oblidadissos que serem més

avant i com tu, renascuts

Descansa suaument.